L'any de la plaga

A Mr Xarin li mola. A Mr Xarin no li molen els eucaliptus.

Culturalment dispers. Així es defineix Marc Pastor i així defineix a Víctor Negro, el protagonista de la novel·la. Culturalment dispers: Frankenstein, La dimensió desconeguda, Amy Winehouse, Oasis, Summer in the city, Martha and the Vandellas, Police, U2, Bajo el mar, Terminator, Hotel Fawlty, Ciutadà Kane, Lady Halcón, Pretty Woman, El equipo A, Misery, Reservoir Dogs, Psicosi, Taxi Driver, My girl, La vida de Bryan, Halloween, 24, La sirenita,... Aquesta és part de l'addèndum multimèdia del llibre; i de Mr Xarin.

La història no és original (és una còpia clara i volguda). En ella es barreja ciència ficció, terror, thriller, costumbrisme, amor, relacions humanes i Barcelona. És un llibre que entra molt bé i que, fins i tot, sap a poc (el final, un xic atabalat, hauria pogut donar per 100 pàgines més). Tot ben narrat i amb molt de ritme. Per fer-lo encara més amè, Marc Pastor l'ha farcit de referències (i metareferències) culturals molt ben trobades. I a Mr Xarin li ha agradat, perquè li ha servit per reviure un dels seus referents d'infantesa: El Dia dels Trífids (versió sèrie). Llavors va ser por; amb la novel·la ha estat nostàlgia. I això agrada.