diumenge, 27 de febrer de 2011

Estem tontos, o què?

Aquesta és, sens dubte, una de les  frases més utilitzades per la Senyoreta Irene en els darrers temps. Són molts els ex alumnes i uns quants bons amics (no alumnes, s'entén) que poden donar fe del que dic.

Si analitzem l'oració des d'un punt de vist morfològic tenim: un verb, un adjectiu, una conjunció i un pronom interrogatiu. Si optem per l'anàlisi sintàctica veurem que tenint un subjecte el·líptic (nosaltres), un verb copulatiu, un atribut; i en la segona proposició un nexe i un pronom relatiu que també farà la funció d'atribut d'un verb elidit (estem).  Ara anem a la part lèxica en què, sens dubte, el mot estrella és "tontos". Un adjectiu d'ampli espectre (com els antibiòtics) que defineix així el Diccionari català valencià balear (l'Alcover-Moll).

TONTO, TONTA m. i f. i adj. (castellanisme)
Beneitot, curt d'enteniment, estúpid; cast. tonto. Romandre com uns tontos, doc. de Perpinyà, a. 1627 (Aguiló Dicc. vii, 151). Tonto, taboll, estúpit: Stolidus, Stupidus, Lacavalleria Gazoph. Per tonta que sia aqueixa estranya mania, Aguiló Poes. 119. Una humanitat de tontos o perversos, Vilanova Obres, iv, 154.
a) m. Nom valencià del peix de l'espècie Trigla lyra (Archivo, ii, 157).
    Refr.
—a) «Fent el tonto, pegues coces»: es diu d'una persona que sembla inofensiva i sap defensar-se o agredir.—b) «Val més fer el tonto un any que esser-ho un dia».—c) «El qui és tonto, volta la sènia» (Maestrat).—d) «Avui, el més tonto és bo per savi» (o «és bo per bisbe»): significa que avui en dia la gent és més deixondida que antigament,—e) «Ningun tonto tira pedres al seu terrat»: vol dir que fins i tot les persones curtes d'enteniment procuren no perjudicar-se (val.).—f) «Un tonto sempre campa»: significa que un que és curt d'enteniment sol trobar manera de viure perquè els altres l'ajuden, sia per compassió, sia no exigint-li tant com a una persona normal.
    Fon.:
tóntu (or., men., eiv.); tónto (occ., val., mall.).
    Intens.:
tontet, -eta; tontarro, -arra; tontàs, -assa; tontot, -ota.
    Sinòn.
preferibles: beneit, beneitó, beneitot, bòvol, banaula.
    Etim.:
pres del cast. tonto, que és probablement un mot de formació expressiva que indica la condició d'estupidesa per mitjà de la repetició de sons pròpia del qui no sap parlar bé.



Jo sé que és un castellanisme, però ningú em negarà que la força i alhora la innocència de "tonto" no les té "beneitot" que sembla, fins i tot, carinyós... Estúpid ja m'agrada més, però és una mica més fort, podria molestar. Deixo de banda el mot "beneit" perquè encara algú el confondria amb "beneït"...

Però la màgia de la frase resideix en el subjecte de primera persona del plural. Un subjecte en el qual m'incloc sense cap falsedat perquè no em veig capaç d'insinuar que algú està tonto sense admetre que jo també podria estar-ho, que no ser-ho, al tanto!!!

Missatge als possibles lectors: vosaltres teniu alguna frase que digueu amb més freqüència que una altra?

divendres, 25 de febrer de 2011

Temps de nervis

Quan arriba aquesta època de l'any (finals de febrer i principis de març) Mr Xarin està una mica més inquiet del que és normal (que és molt poc). Passa les estones lliures navegant per la xarxa, prenent notes indesxifrables, escrivint i després ratllant sigles en una llarga llista, mirant a l'infinit com qui pensa i murmurant per si mateix números i noms. Tot aquest ritual (una mica esbojarrat, una mica delirant) significa que s'acosta la nit dels Òscars de Hollywood i toca fer una travessa.

Des de fa moltes generacions, els ascendents de Mr Xarin dediquen part de les seves il·lusions a l'art de la predicció (i si aquesta pot anar acompanyada d'alguna mena de recompensa, millor que millor). La senyoreta Irene ha estat present en molts d'aquests moments d'èxtasi i d'idiomes secrets, d'aquestes conxorxes contra els astres per tal de veure el futur. Ella mateixa ha pogut gaudir de grans regals i viatges a ultramar.

Però les èpoques d'esplendor han quedat enrere. Els guanys dels d'arrers anys han estat més aviat escassos i humils (com bonament es pot apreciar en la imatge). Tan de bo la fortuna torni a somriure a Mr Xarin i la senyoreta Irene.

dimarts, 22 de febrer de 2011

L'escalfor de l'estiu

Mr. Xarin és un home de temperatura moderada; mai té massa fred ni massa calor. En canvi jo, la Senyoreta Irene, visc amb una sensació de fred constant que només desapareix durant les hores de sol dels mesos de juliol i agost. I com que la sensació de benestar dura tan poc temps, em passo la resta de l'any enyorant-la. Sobretot ara que fa un fred que pela i no vull sortir ni de casa.

Aquell sol que m'escalfa el clatell, els braços, la cara... i llavors em surten pigues, i em poso nerviosa, i vaig posant-me crema cada 10 minuts...caòtic. Però, tot i això, necessito l'estiu i que em vingui de gust un bon gelat per tal de reduir la temperatura corporal.


Jo em demano un "Frigurón", Mr. Xarin no sé què es demanava amb aquest assortiment ( ens coneixem de fa temps, però no tant...), segurament es demanaria un "Colajet" o potser un "Twister" que és la meva segona opció. També em quedo amb el "Frigodedo" i "Frigopie", aiiii!!! i el "Minimilk", mai en tenia prou. I per si mai algú llegeix això...quin us demaneu? Un "Negrito"? Un "Superchoc"?

dimecres, 16 de febrer de 2011

Les sabates

Quan entres al lloc on vivim Mr.Xarin i la Senyoreta Irene pots observar que s'hi acumulen moltes coses. Algunes d'elles estan endreçades i la majoria no. Algunes es veuen a primer cop d'ull i d'altres estan ben amagades. Una de les que es veuen fàcilment són les sabates.

Totes les nostres sabates estan guardades en les seves respectives caixes, però això no vol dir que no acostumin a trobar-se pel terra d'aquella habitació que anomenem, ingènuament, vestidor. Imagino que aquesta devoció per les sabates (ja que sempre queden bé i mai et mostren el pas del temps) és la causa per la qual ens dediquem a fotografiar-nos els peus arreu del món.

Una mostra: